Bloc del Taller d'Història de Celrà

Centre d’Interpretació del camp d’aviació de Celrà

2011-11-11T19:47:00.013+01:00

S'ha inaugurat el 18 de novembre de 2011. Es troba en el Centre Cívic La Fàbrica (Carretera de Juià, 48 de Celrà). Permet entendre el context d’un dels aeròdroms militars republicans més importants durant la guerra civil.

El Centre d’Interpretació del camp d’aviació de Celrà complementa la visita al camp d'aviació de Celrà. Mostra documents escrits i sonors, i fotografies, i també s’hi projecta un audiovisual. Al llarg de vuit àmbits temàtics s’expliquen el context en què es va construir, les seves funcions, les edificacions complementàries, els atacs que va patir, l’afectació del camp sobre la població, la vida a la rereguarda i què se’n va fer després de la Guerra.

El camp d’aviació de Celrà, construït a finals de 1936, va ser un dels aeròdroms militars republicans més importants durant la Guerra Civil i la principal base a Catalunya dels bombarders Katiuska. Va ser operatiu del primer trimestre de 1937 fins al febrer de 1939. L’espai, que ha estat rehabilitat, es pot visitar seguint un itinerari senyalitzat que permet de veure’n vestigis com un búnquer, una garita de vigilància i diversos refugis.

L'any 1996 el Taller d'Història de Celrà edita el llibre: EL CAMP D'AVIACIÓ DE CELRÀ, 1936-1939. Escrit per l'Artemi Rossell Ferrer. Una monografia que explica la història de l'aeròdrom que va existir durant els anys de la Guerra Civil Espanyola.

El podeu adquirir al preu de 16 €.

Vegeu també:

2011-09-16T02:34:00.006+02:00

Hem anat d'excursió al Museu Paperer i al Jaciment de l'Abric Romaní de Capellades el dissabte 8 d'octubre de 2011.

Programa: Desplaçament fins a Capellades on, hem realitzat una visita guiada pel Museu Paperer.
El Museu Molí Paperer de Capellades, està situat a la població de Capellades ( a 60 Km. de Barcelona, Espanya ) en un antic molí paperer del segle XVIII, anomenat “Molí de la Vila”, és un edifici amb una superfície de 2.200 m2 i consta de quatre plantes i soterrani. Al costat del Molí s’hi troba La Bassa; font natural d’on brolla un cabal de 12 milions de litres diaris, utilitzats com a energia per al funcionament dels 16 molins paperers que treballaven en aquesta zona. Gràcies a dita abundància hídrica i a la situació geogràfica – propera a grans nuclis de població i amb bones comunicacions entre ells – Capellades i el seu entorn: La Pobla de Claramunt, Carme, Sant Pere de Riudebitlles…, varen constituir un dels centres paperers més importants d’Espanya durant els segles XVIII i XIX. El paper d’aquesta zona, en especial el paper de barba i el paper de fumar, es venia a gran part del mercat espanyol i a les colònies d’Amèrica. Del període de finals de segle XVIII provenen els cognoms de paperers tan coneguts com Sorteras, Romeu o Guarro, destacant entre ells els Serra i els Romaní, les marques papereres dels quals adquiriren renom internacional.
En acabat, hem anat tot passejant fins el jaciment de l'Abric Romaní, un jaciment arqueològic del paleolític que des de l’any 1983 és en procés d’excavació sota la direcció del Dr. Eudald Carbonell. Els treballs d’excavació del jaciment que s’estan portant a terme, pioners dins el camp de la ciència arqueològica, han permès situar l’Abric Romaní com el registre més important i clau per conèixer com vivien els nostres avantpassats prehistòrics neandertals entre 75.000 i 40.000 anys abans dels present.

2011-05-30T21:33:00.004+02:00

En l'Assemblea General Extraordinària del Taller d'Història de Celrà el divendres 10 de juny de 2011, s'ha aprovat per unanimitat la modificació dels estatuts per adequar-los a la Llei 4/2008, de 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, per tal de gaudir dels beneficis derivats de la publicitat registral i de rebre subvencions de la Generalitat.

2011-05-18T22:05:00.005+02:00

VISITA GUIADA A LES RUÏNES D'EMPÚRIES

El Taller d'Història de Celrà ha organitzat el diumenge 29 de maig de 2011 una magnífica visita guiada a càrrec de l'arqueòleg Xavier Aquilué a les ruïnes d'Empúries.

S'ha estrenat el dia 29 de maig al Teatre Ateneu de Celrà l'obra teatral musical "Dins els murs de la fàbrica" idea original de la Coral Infantil 3x3 de Celrà i basada en dades històriques reals (font d'informació del llibre : "La fàbrica Pagans de Celrà, 1902-2002. Retalls d'història, arquitectura, tecnologia i societat" de Josep Micaló Perich. Editat pel Taller d'Història de Celrà).

2011-04-13T22:07:00.007+02:00

El Taller d'Història de Celrà premi Sol de Celrà 2011, guardó que s'otorga a les persones o entitats que s'hagin destacat per la incentivació de l'associacionisme i l'activitat social al municipi de Celrà (Ajuntament de Celrà).
Més >>

2011-01-20T01:13:00.030+01:00

El divendres, 29 d'abril de 2011 hem organitzat a l'Ateneu de Celrà una gran conferència sobre l'art barroc a les comarques gironines a càrrer del Dr.Francesc Miralpeix Vilamala, del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat de Girona.

La sessió va estar estructurada en 5 parts, l'art barroc característiques i context històric del seu inici a l'actualitat, l'arquitectura a les comarques gironines (amb molta informació sobre la creació de la façana i les escales de la catedral de Girona), un altre apartat sobre la pintura barroca a la nostra comarca (aquesta és la especialitat del conferenciant i ens mostra el gran patrimoni disposat), l'escultura al barroc (relleu escultòric policromat en els retaules) i finalment un apartat dedicat al retaule major de l'església de Celrà (actualment només en queden uns fragments) que reproduïm en el següent vídeo adjunt.

El professor Dr. Francesc Miralpeix Vilamala, forma part del grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya (2005SGR00832) i del Grup d’Investigació del Ministerio de Educación y Ciencia Recepción del arte barroco en Cataluña (1640-1808). Fortuna historiográfica y vicisitudes patrimoniales (HAR2009-14149-C02-01 (subprograma ARTE). La seva recerca se centra en l'art i l'arquitectura d'Època Moderna a Catalunya, en especial en les manifestacions artístiques dels segles XVII i XVIII -la seva tesi doctoral aborda l'estudi de la figura i l'obra del pintor català Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755). També és objecte del seu interès la relació de l'art i dels artistes catalans del període amb els grans centres d'avantguarda europeus i les formes en com aquesta es produeix (viatges, gravat, circulació obres, col·leccionisme, comitència, etc.). Una línia complementària de la seva recerca, i no per això menys important, té a veure amb l'estudi de la destrucció i/o salvaguarda de les obres d'art i dels avatars soferts pel patrimoni artístic d'època moderna. En aquest darrer sentit, està integrat en el grup que acaba de rebre la distinció de la convocatòria de la “La Caixa” Recercaixa 2010 per al projecte Art en Perill: Cens i Memòria de la Destrucció.

Podeu consultar alguna de la seva bibliografia publicada:

2011-01-19T23:43:00.011+01:00

25 de Març de 2011, a 2/4 de 9 a la seu del Taller d'Història de Celrà hem fet l'Assemblea anual de socis-es.

El Taller d'Història de Celrà ha organitzat el dia 28 de gener de 2011 la conferència sobre "Empúries després del centenari, nous equipaments i noves recerques", a càrrec del Dr. Xavier Aquilué, Director del Projecte Iberia Graeca, centre d'investigació arqueològica des del 1 de gener de 2011 i ex-Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.
El projecte Iberia Graeca, un centre de documentació impulsat pels governs català i espanyol que recollirà les dades sobre la presència i el comerç grec a l’antiga Ibèria.
Iberia Graeca gestionarà els resultats dels projectes de recerca del Museu Arqueològic Nacional (amb les seves col·leccions de vasos grecs procedents de necròpolis ibèriques andaluses i d'investigacions a jaciments d'Extremadura, País Valencià i Castella) i del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries (amb les excavacions fetes a l’única colònia grega fundada a la península).

El nou centre de documentació s’ubica a la casa La Forestal d'Empúries.

Xavier Aquilué deixa la direcció del MAC Empúries a principis d'any from Canal 10 Empordà on Vimeo.

Més informació a:
Web d'Iberia Graeca
La Seu d'Empúries
Resum web de Xavier Aquilué
Article:GRIEGOS, ROMANOS E IBEROS EN UN ENCLAVE COMERCIAL DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL

Publica un missatge

2010-09-28T21:07:00.005+02:00

EXCURSIÓ 2010:

El dissabte, dia 2 d'octubre de 2010 hem anat d'excursió al Món Sant Benet (situat al municipi de Sant Fruitós de Bages, molt a prop de la ciutat de Manresa). El Món St Benet, inaugurat el novembre de 2007, és un projecte cultural, turístic i de lleure d'una gran singularitat, amb una clara projecció internacional. Envoltat d'un entorn natural incomparable, Món St Benet fusiona l'art medieval i la natura per oferir un espai únic a Catalunya. Amb el mil·lenari monestir com a principal reclam, Món St Benet integra d'una forma harmònica diversos usos i projectes per configurar una proposta d'oci i cultura atractiva i pensada per a tots els públics.

Hem visitat els espais arquitectònics del monestir (l'espai medieval i l'espai modernista), dinant allà mateix (molt bé!!) i a la tarda hem passejat per la capital del Bages.

__________________________________________________

2010-09-07T21:29:00.010+02:00

Celrà celebra una Jornada Tècnica: El camp d'aviació de Celrà.

Dissabte, 18 de setembre de 2010.

Jornada i presentació del projecte del camp d’aviació a les 09 h

Sala de Conferències. Teatre l’Ateneu. Pl. de l’Estatut (Celrà).

Visita guiada a les 18 h

Dissabte, 18 de setembre, se celebra a Celrà una jornada dedicada a l’aviació republicana i es presenta el projecte del camp d’aviació.

El Teatre Ateneu de Celrà, el 18 de setembre, acull una jornada centrada en la temàtica de l’aviació republicana durant la guerra civil i el camp d’aviació de Celrà amb una proposta de ponents especialistes en la matèria. El mateix 18 de setembre a la tarda els assistents a la jornada també faran una visita guiada per les instal·lacions del camp d’aviació republicà. El camp de Celrà va ser militarment operatiu pel Govern Republicà des del primer trimestre de 1937 fins el febrer de 1939 i va arribar a ser la principal base a Catalunya dels bombarders Katiusca.

Els actes organitzats compten amb el suport tècnic i científic del Taller d’Història de Celrà, associació de Celrà nascuda l’any 1993 per iniciativa de diferents persones del poble amb el propòsit de començar un treball d’investigació i difusió de la història de Celrà. El més important però és que aquest acte és el punt de partida del futur centre d’interpretació que el municipi vol engegar sobre el camp d’aviació i altres elements patrimonials i històrics de Celrà. Amb la creació d’aquest centre i la rehabilitació i senyalització del camp d’aviació de Celrà s’ampliarà el patrimoni memorial recuperat a tot el territori i en un futur les comarques de Girona comptaran amb un nou espai memorial dins la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.

PROGRAMA DE LA JORNADA:

Inscripció gratuïta. pals@celra.cat

2010-04-07T00:14:00.017+02:00

Visitarem els espais arquitectònics del monestir (l'espai medieval i l'espai modernista). Dinarem allà mateix, i a la tarda visitarem la capital del Bages.

__________________________________________________

El dia 14 de maig de 2010, s'ha fet la conferència "Patrimoni cultural de les Gavarres", a càrrec de la Sra. Maria Piferrer Saurí, tècnica del Consorci de les Gavarres, a la sala de conferències de l'Ateneu de Celrà.

Les Gavarres són unes muntanyes molt humanitzades i prova d'això és la gran quantitat d'elements culturals que trobem. Aquesta conferència ens ha acostat més al nostre patrimoni i a la seva necessitat de preservació. Més > >

__________________________________________________

Celebrada l'assemblea de socis del Taller d'Història de Celrà, el divendres 9 d'abril de 2010 a 2/4 de 9 del vespre. Un cop acabada l'assemblea hem anat a sopar tots plegats en un restaurant proper.

__________________________________________________

2010-02-27T15:50:00.003+01:00

El dissabte 27 de març de 2010 hem fet una visita guiada al Museu d'Art de Girona, a la col·lecció de romànic i gòtic i a la iconografia d'aquests períodes artístics.

2010-01-29T19:46:00.012+01:00

El divendres 29 de gener de 2010, l'Ernest Costa Savoia, ha realitzat la CONFERÈNCIA sobre "L'antiga indústria del fred", a l'Ateneu de Celrà.

Índex:
Ús del fred.
Neu i glaç.
Congestes.
Pous de neu i de glaç.
Comerç del fred.
Cronologia.
Debat.

Bibliografia

Viquipèdia. L'antiga indústria del fred.
Soler Peric, Lluis. El pou de glaç de Vilanna
Pou de glaç de Dosrius (el Maresme)
El pou de gel de Guimerà
Esquema d'un pou de glaç
Cascante Torrella, Pere. El pou de glaç de Solsona.
Oliver J, Boya N, Oms N, Urbiola M. Els pous de glaç de l'Avençó (S.XVII-XVIII)
Amigó Anglès, R. Presència de neveres (pous de neu) al Priorat. Treballs de la societat Catalana de Geografia. 60, 2005 (187-201)
El pou de glaç de Maçanet de la Selva.
La ruta dels Pous de Glaç de Manresa
Pou de glaç de Canyamars. 2009.
El pou de gel de can Móra de Llinars del Vallès.

2010-01-22T21:06:00.018+01:00

CALENDARI D'ACTIVITATS 2010:

- Xerrada sobre"L'antiga indústria del fred, Els pous de glaç" impartida per l'Ernest Costa, el divendres 29 de gener de 2010, a les nou del vespre, a l'Ateneu de Celrà.

- Visita guiada al Museu d'Art de Girona, a la col·lecció de romànic i gòtic i a la iconografia d'aquests períodes artístics, el dissabte 27 de març de 2010, a les 10:30 h. (sortida a 3/4 de 10 de la plaça del mercat de Celrà). Socis gratuït. No socis: 5 €.

- Assemblea de socis del Taller d'Història de Celrà, divendres 9 d'abril de 2010 a 2/4 de 9 del vespre. Un cop acabada l'assemblea anirem a sopar tots plegats en un restaurant proper.

- El dia 14 de maig de 2010, està prevista la conferència "Patrimoni cultural de les Gavarres", a càrrec de la Sra. Maria Piferrer Saurí, tècnica del Consorci de les Gavarres, a les nou del vespre a la sala de conferències del 2n pis de l'Ateneu de Celrà.

- El dissabte, dia 2 d'octubre de 2010 anirem d'excursió al Món Sant Benet (situat al municipi de Sant Fruitós de Bages, molt a prop de la ciutat de Manresa).

El Món St Benet, inaugurat el novembre de 2007, és un projecte cultural, turístic i de lleure d'una gran singularitat, amb una clara projecció internacional. Envoltat d'un entorn natural incomparable, Món St Benet fusiona l'art medieval i la natura per oferir un espai únic a Catalunya. Amb el mil·lenari monestir com a principal reclam, Món St Benet integra d'una forma harmònica diversos usos i projectes per configurar una proposta d'oci i cultura atractiva i pensada per a tots els públics.
Visitarem els espais arquitectònics del monestir (l'espai medieval i l'espai modernista). Dinarem allà mateix, i a la tarda visitarem la capital del Bages.

2009-09-16T21:51:00.018+02:00

JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI A CELRÀ. 26 de setembre de 2009
L'Ajuntament de Celrà ha organitzat dins del marc de les Jornades Europees del Patrimoni

a Celrà una visita teatralitzada al casc antic de Celrà. Va anar a càrrec de la companyia local Toc de Teatre. La companyia celranenca va ser l'encarregada de dirigir i amenitzar la passejada, en què es van barrejar referències a la revolta dels remences i al patrimoni de la vila amb una història de ficció creada expressament per a l'ocasió. L'acte va començar davant l'Ateneu i va acabar a la plaça Catalunya.

Les jornades, que se celebren a nivell internacional amb el suport del Consell d’Europa des de 1991, pretenen fomentar el coneixement i respecte pel patrimoni cultural i artístic amb activitats als monuments, jaciments arqueològics, museus i col·leccions d’art de Catalunya.

Vegeu la teatralització en aqusts 2 videos:

CALENDARI D'ACTIVITATS 2009 - 2010

Dissabte, 3 d'octubre de 2009: Excursió a Elna i a la Ciutadella de Roses
Sortida a 2/4 de 8 del matí.
2/4 de 10: visita guiada al claustre la catedral d'Elna.
Tot seguit visitarem l'edifici històric de la maternitat d'Elna.
A les dues dinar en un restaurant de Castelló d'Empúries.
A 2/4 de 5 de la tarda visita guiada a la Ciutadella de Roses.

Preu (tot inclòs), Soci: 35 € ---- No Soci: 40 €

Inscripcions: dies 22 i 23 de setembre de 8 a 9 del vespre al local de l'entitat, ronda de Baix, 16 de Celrà

2009-05-20T01:41:00.020+02:00

Visita Guiada a la catedral de Girona

El 6 de juny de 2009 el Taller d'Història de Celrà ha finalitzat el curs 2008-09 amb una visita guiada a la catedral de Girona.

Visita comentada de tot el conjunt monumental de la Catedral de Girona. Durant l'activitat hem conegut la dimensió de la Catedral com a centre de culte cristià i la relació que ha mantingut amb la ciutat sobretot al llarg de l’època medieval. D’aquesta manera ens hem adonat que la Catedral ha estat des de sempre un centre espiritual, econòmic, assistencial i cultural clau.

A l’església hem vist la nau gòtica més ampla del món i hem après què és una catedral, més enllà d’un monument artístic. A algunes de les capelles hi ha exemples de l’art de diverses èpoques (gòtic, barroc, escultura, pintura...).

Dins del Tresor ens hem fixat en alguns dels objectes d’art (orfebreria, miniatura...) i sobretot el tapís de la creació. Coneixem la seva història i sobretot la seva funció per al culte.
Finalment hem visitat el claustre, l’espai on feien vida els canonges i s'ha remarcat algunes característiques de l’art romànic.

2009-04-26T00:38:00.009+02:00

Com cada any, el diumenge 26 d'abril de 2009 hem estat presents a la Fira d'Entitats de Celrà.
Enguany :
- hem presentat el nostre web: http://www.tallerhistoriacelra.cat/,

- i s'ha editat i posat a la venda la fotografia "de l'any" del Taller d'Història de Celrà, la número 16 (una fotografia aeria del poble de l'any 1970)

2008-08-04T23:16:00.012+02:00

Resó del llibre "La Guerra del Francès a Celrà" de l'Artemi Rossell.

El web de l'Ajuntament de Celrà anuncià la presentació del llibre "la Guerra del Francès a Celrà" de l'Artemi Rossell Ferrer editat pel Taller d'Història de Celrà.
En el número 6 (juny de 2008) dels Apunts de l'Arxiu Històric de Girona fa una ressenya important del llibre: "La commemoració dʼaquest aniversari segurament donarà peu a una revisió dels estudis fets fins ara, però també hauria dʼincentivar treballs que ampliessin el camp de mira i ens expliquessin com van viure la guerra i el domini napoleònic la resta de poblacions de les nostres contrades. Això darrer és el que ha fet precisament Artemi Rossell en el seu llibre La Guerra del Francès a Celrà, explicar de manera entenedora, senzilla però rigorosa, com va viure aquest poble el sotrac dʼaquells esdeveniments. El llibre, dʼacurada edició, constitueix el sisè número de la col·lecció de monografies del dinàmic Taller dʼHistòria de Celrà. Aquest treball ens transporta dels orígens i les causes del conflicte fins a les conseqüències finals que tot plegat va comportar en la vida dels celranencs. Al llarg dʼaquest camí sʼanalitzen aspectes concrets com poden ser les diferents operacions militars, la composició dels exèrcits, els subministraments o els presoners de guerra. Lʼautor ha furgat totes les fonts arxivístiques disponibles no només catalanes sinó també de fora del país a la recerca de dades que li poguessin servir. Un cop més, es posa de manifest la importància de la documentació privada (i en particular els arxius patrimonials) com a contrapunt i complement de la documentació de caire oficial, com és lʼemanada dels ajuntaments, la Junta Superior de Catalunya, o dʼaltres institucions. Així, per exemple, gràcies al fons patrimonial Veray, tenim coneixement de la relació de les cases del poble que els francesos van cremar i que segons lʼautor representarien un 30% del total de les edificacions. En el cas del fons patrimonial Cors-Guinard, les anotacions que es troben en el llibre mestre permeten veure la contribució que va haver de fer aquesta casa a la defensa de la ciutat de Girona. Un altre exemple interessant és el que proporciona el mateix arxiu Veray: gràcies a la correspondència que Jaume Veray mantenia amb la família un cop va ser empresonat pels francesos, podem arribar a imaginar com era la vida dʼun presoner de guerra en aquells moments. El treball de lʼArtemi Rossell, en definitiva, pretén acostar-se a la realitat del poble de Celrà al llarg dʼaquell període de guerra (1808-1809) i al de la posterior dominació napoleònica, que arriba fins a 1814. Com era dʼesperar, les conseqüències que la guerra comportà, tant a nivell demogràfic com econòmic, en aquesta població tan propera a lʼescenari principal de la guerra, foren funestes. En la mesura que disposem de treballs com aquest, podrem valorar amb més precisió el cost global que va significar la Guerra del Francès, no només per als habitants de Girona ciutat, sinó també per als dels pobles de la seva zona dʼinfluència".
A la revista dels pobles de Celrà i Bordils, la Llera del Ter , s'ha publicat en el número 47 d'aquest estiu 2008 un article fent referència al llibre.

2008-04-03T01:05:00.017+02:00

Presentació del llibre "La Guerra del Francès a Celrà" del Sr. Artemi Rossell Ferrer

------------------------------------------------------------------

-----------------------------------------------------------------

El divendres 18 d'abril de 2008 s'ha presentat el llibre "La Guerra del Francès a Celrà" del que n'és autor el Sr. Artemi Rossell Ferrer. Obra editada per el Taller d'Història de Celrà. L'acte de presentació ha omplert la sala de plens de l'Ajuntament de Celrà.

La presentació ha anat a càrrec del historiador gironí i Conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya l'Honorable Sr. Joaquim Nadal i Farreras., moderant l'acte l'alcalde de Celrà el Sr. Francesc Camps i Sagué.

-----------------------------------------------------------------

El diumenge, 20 d'abril de 2008 hem estat presents a la Fira d'Entitats de Celrà. El Sr. Artemi Rossell ha signat dedicatòries del llibre "La Guerra del Francès a Celrà".

-----------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------

El divendres, 11 d'abril de 2008 - a les 9 del vespre - a la seu de l'entitat, Ronda de Baix, 16 de Celrà s'ha fet L'ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DEL TALLER D'HISTÒRIA DE CELRÀ, amb l'ORDRE DEL DIA:
1.- Lectura i aprovació de l'acta de la darrera assemblea general.
2.- Aprovació de la memòria d'activitats realitzades i projectes de futur.
3.- Aprovació de l'informe de comptes de l'entitat i aprovació del seu pressupost.
4.- Torn obert de paraules.

2007-10-19T03:02:00.008+02:00

El Taller d'Història de Celrà ha organitzat el 29 de febrer de 2008 la conferència:

"La Catalunya jueva", a càrrec de la directora de l'Institut d'Estudis Nahmànides i del Museu d'Història dels Jueus de Girona Sra. Silvia Planas Marcé.

....................................................................................
El Taller d'Història de Celrà a organitzat el dia 14 de desembre de 2007, a les 9 del vespre a la sala d'Audiovisuals del Centre Cultural la Fàbrica de Celrà. la Conferència sobre

"El Ter: Font de Vida"

a càrrerc de l'Observatori del Ter, de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Giro na.

.......................................................................................

2007-06-21T02:21:00.002+02:00

El divendres 12 d'octubre de 2007 hem anat d'EXCURSIÓ a HOSTALRIC i al JARDÍ BOTÀNIC de PINYA DE ROSA de BLANES.

Programa d'activitats: Desplaçament en autocar fins a Hostalric on a les 10 del matí es comença una visita guiada al casc antic i al castell. Tot seguit anem a dinar a un restaurant de
Tordera. A la tarda ens desplacem fins a Blanes on visitem el jardí botànic Pinya de Rosa.

Notes històriques de la sortida:

HOSTALRIC

Hostalric va ser a l'antiguitat zona de pas obligatori en la ruta nord-sud, i l'únic pas natural entre Girona i Barcelona.
En època romana passava per aquest indret una bifurcació interior de la Via Augusta. La primera referència documental clara d'Hostalric és de 1106, i en ella Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, va jurar fidelitat a Ramon Berenguer III de Barcelona.
L'any 1359 Hostalric tenia 134 focs i pertanyia al comte d'Osona, vescomte de Cabrera. Durant la guerra de 1640, les tropes de Felip IV van ser obligades a batre's en retirada tan bon punt arribades a Hostalric.
Durant el regnat de Carles III, els francesos van tornar a envair Catalunya. Van arribar a Hostalric el 18 de juliol de 1694. Després d'una curta resistència, la població i el castell es van rendir. Aquesta zona, però, va continuar essent terra de batalles, i els francesos van abandonar el castell l'any 1695 i el van deixar inutilitzat.
L'any 1701 va arribar a Hostalric Felip V, que acabava de ser nomenat rei, amb la seva esposa. Va ser en aquesta població on els representants de la ciutat de Barcelona li van retre homenatge. Uns anys després, en esclatar la Guerra de Successió, un cop conquerida la vila per les tropes felipistes, aquest rei va ordenar la construcció de l'actual castell i la reconstrucció de les muralles.

Durant la guerra de la Independència, la vila va ser saquejada i incendiada per les tropes del general Augerau. Hostalric i Figueres van ser les últimes places de l'Estat espanyol que van abandonar els francesos. Va ser el 4 de juny de 1814. A diferència d'altres castells o fortaleses, Hostalric va mantenir fins ben entrat el segle XX la condició de "Plaza Fuerte Militar", amb els avantatges i inconvenients que això podia comportar.
L'any 1929, el govern del general Primo de Rivera va acordar el trasllat de la guarnició, perquè les instal·lacions no reunien les condicions exigides.
L'11 de setembre de 1932 el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, va visitar Hostalric.

Hostalric històric

El 13 de desembre de 1963 el conjunt arquitectònic va ser declarat monument històric nacional.
L'any 1967 el municipi va adquirir el castell i s'hi van iniciar els treballs de restauració. Fins ara s'han restaurat la muralla nord i la torre del Convent. També s'estan restaurant la torre dels Frares i l'edifici de les escoles velles (antiga fàbrica de suro de Can Llensa).

Recinte murallat i Portal de Barcelona

El recinte murallat, segueix el traçat de l’antic camí Ral i data del segle XIV. Se’n conserven uns 600 metres i va ser construït amb la pedra basàltica extreta del turó del castell. La muralla és alta i acaba amb merlets quadrats. Darrera d’aquesta hi havia el camí de ronda que comunicava les torres. Les torres són cilíndriques i se’n conserven deu, incloses la del convent i la dels Frares. El Portal de Barcelona era una de les quatre entrades a la vila murallada.

Torre dels Frares i del Convent

La torre dels Frares és una de les construccions medievals més importants d’Hostalric. Mesura uns 33 metres d’alçada i cronològicament se la data al segle XIII. L’origen del nom de la torre es deu al fet que al seu davant, a l’actual casa consistorial, hi havia el convent de frares mínims de l’ordre de sant Francesc de Paula. A l’interior de la torre es pot veure una exposició d’Hostalric Medieval, el vescomtat de Cabrera i la Guerra del Francès.
La torre del Convent és una torre circular amb dos pisos interiors i d’alçada petita respecte a les altres torres. En el seu interior s’hi ubica una sala d’exposicions del fotògraf hostalriquenc Benet Frigola.

Cova del Relliguer

La cova del Relliguer està excavada directament a la gressa. Després de 26 metres de recorregut s’accedeix a una petita sala situada a 6 metres de profunditat. Hi ha la hipòtesi que fos el lloc de reunió de les famílies jueves que residien a la vila des dels segle XIV.

El Castell d’Hostalric

Hostalric està situat sobre un cingle estret de pedra basàltica a la vora esquerra del riu Tordera, a la seva confluència amb la riera d'Arbúcies. A l'extrem de ponent hi ha el turó del castell, situat a 189 metres sobre el nivell del mar, que actualment separa la part antiga del nucli nou.
A l'edat mitjana, Hostalric esdevingué la seu administrativa del vescomtat de Cabrera i, juntament amb el castell de Montsoriu, un dels principals bastions d'aquesta família.
Per les notícies que tenim del castell medieval d'Hostalric, sembla que fou petit i del mateix tipus dels altres castells gironins del seu temps: més utilitari que estètic, d'una certa amplitud, amb sales i cambres pròpies d'un castell-palau.
A la primera meitat del segle XII el castell va ser una fortificació útil i d'importància. El 1306 Jaume II autoritza Ponç Hug a fer-hi obres.
El 27 de juliol de 1695 el duc de Noailles va enderrocar el castell abans d'abandonar-lo. Un any més tard, es va reconstruir segons plànol de l'enginyer militar Josep Chifrion. Va fer rodejar les muralles i torres amb un sistema de baluards poligonals i va construir, a més, en el cim més alt, pavellons i arsenals que varen constituir el modern castell, esfondrant el medieval dels Cabrera.
Entre el 1719 i 1754 es construeix l'actual castell, que es va concebre com a fortalesa militar. Hom n'atribueix el projecte a Jorge Próspero de Verboom i de Wolf, autor de la Ciutadella de Barcelona i de la Fortificació de la Seu Vella de Lleida.

JARDÍ BOTÀNIC DE PINYA DE ROSA

El Jardí Botànic Pinya de Rosa, es troba en el terme de Blanes.

L’industrial Ferran Rivière va comprar el 1945 uns terrenys on va construir una casa amb jardí. Aficionat a la jardineria, va anar ampliant el nombre de plantes i de terrenys fins ocupar avui la finca la superficie de 500.000 m2.

Al llarg de la seva existència el Jardí d’Aclimatació Pinya de Rosa ha tingut dins del seu hàbitat algunes col·leccions considerades de les millors del món pels botànics; tenim el cas dels Aloes, els Agaves o les Opunties, amb més de 600 espècies diferents.

El conjunt de la col·lecció botànica ha arribat a comprendre més de 7.000 espècies entre tropicals i autòctones (moltes procedents del seu hàbitat natural).

Rivière ha estat considerat com el degà dels cactòlegs espanyols i el Jardí d’Aclimatació Pinya de rosa és conegut arreu del món per la seva importància.

Ferran Rivière va morir a Barcelona el 12 de juliol de 1992.

................................................................................
EL CURS 2007 - 08 del Taller d'Història de Celrà és el següent:

Divendres, 12 d'octubre de 2007: EXCURSIÓ a HOSTALRIC i al JARDÍ BOTÀNIC de PINYA DE ROSA de BLANES.
Mes de Desembre de 2007: Conferència sobre "El Ter: Font de Vida".
Mes de Febrer de 2008: Conferència “ELS JUEUS A CATALUNYA”.
Mes de Març de 2008: Visita guiada al Call Jueu de Girona.
Mes d'Abril: Presentació del llibre “La Guerra del Francès a Celrà” del que n’és autor Artemi Rossell, editat pel Taller d'Història de Celrà.

.......................................................................................

2007-05-28T21:41:00.002+02:00

Presentació del llibre :

"Celrà, de la segona república a la postguerra, (1931-1949)"

de la qual és autora la Sra. Montse Morales i Palé

Obra editada per la Diputació de Girona dins de la col·lecció Francesc Eiximenis.

L'acte de presentació tindrà lloc:

- el divendres, 1 de juny de 2007.

- a les 9 del vespre

- a la sala de plens de l'Ajuntament de Celrà,

i anirà a càrrec del Sr. Josep Maymi i Rich, historiador.

La Sra. Montse Morales i Palé és llicenciada en Història per la Universitat de Girona, Màster en Museologia Didàctica per la Universitat de Barcelona Virtual i actualment es dedica a la docència. És membre del Taller d'Història de Celrà i pertany a la seva Junta Directiva.

L'any 2003 va realitzar l'exposició "Celrà, el temps dels nostres avis. De la Segona República a la Postguerra". També es coautora del llibre "Celrà", de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona. Ha col·laborat en la revista "Gavarres" amb l'article "Des de Flaçà i Celrà fins a Barcelona".

....................................................................................

2007-04-21T10:30:00.001+02:00

Programació d'activitats. Curs 2006 - 07

Sortida guiada a les Muralles de Girona

Dia: Diumenge, 29 d'abril de 2007

Sortida: A les 10 del matí a la plaça del Mercat de Celrà

Preu: Gratuït pels socis i 5 € pels que no ho són.

Inscripcions: A l'estand de Taller d'Història de la Fira d'Entitats de Celrà del diumenge 22 d'abril o trucant fins el dilluns 23 d'abril a qualsevol dels números de telèfon següents: 972 492 993 o al 972 492 793.

Vista parcial de les muralles de Girona (1920). (Font: Biblioteca de Catalunya).

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Diumenge, 22 d'abril de 2007

Fira d'Entitats de Celrà
La nostra parada la trobareu a la plaça de l'Església, davant la fleca.
Podreu adquirir les diferents publicacions del Taller d'Història de Celrà.
Com cada any trobareu a la vostra disposició una postal per la vostra colecció de fotografies antigues del poble. Enguany és la Nº 14 .
També us podreu inscriure per a la visita guiada a les muralles de girona del proper dia 29 d'abril.

2007-03-29T18:27:00.001+02:00

El divendres, 20 d'abril de 2007 a les 9 del vespre

A la sala d'audiovisuals del Centre Cultural La Fàbrica de Celrà.
Conferència sobre:

"Història dels moviments demogràfics a Catalunya: El creixement de la població general a Catalunya i el cas de Celrà",

per la Dra. Anna Cabré (Barcelona, 1943).
A la Universitat Autònoma de Barcelona ha format part de la Comissió Executiva del Departament de Geografia des de 1986 i actualment és membre de la Comissió de Recerca Universitària, és catedràtica de Geografia Humana a la Universitat Autònoma de Barcelona i

Directora del Centre d'Estudis Demogràfics des de la seva creació el 1984. Diplomada en Economia del Desenvolupament i en Demografia per la Universitat de París, és també llicenciada i doctora en Geografía per la UAB. Ha estat professora d'Anàlisi Demogràfica a les Universitats de Montréal, Xicago, París-V, París-X i El Colegio de México. Es autora d'una extensa bibliografia en la que destaca el seu llibre "El sistema català de reproducció". La seva recerca cobreix un ampli ventall de temes centrats en la demografia catalana i espanyola. Actualment, s'interessa en especial per la dinàmica dels mercats matrimonials com clau explicativa dels cicles demogràfics. Ha desplegat i desplega una intensa activitat orientada cap a la formació de noves generacions de demògrafs i demògrafes. Aquesta activitat se centra actualment en el Master d'Estudis Territorials i de la Població i en el Doctorat de Demografia, oferts per la UAB i el Centre d'Estudis Demogràfics.Participa en nombroses associacions, instàncies i grups d'experts. Ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi de 2005.

"Celrà ha crescut més en els darres 6 anys que en tot el segle passat".

"Celrà creix proporcionalment més ràpidament que el conjunt de Catalunya"

"El creixement de Celrà és a expenses de població jove amb fills petits".

"Hi ha un inici d'augment de la població de Celrà iniciada 2 anys abans del gran augment de la immigració a Catalunya, això sembla ocasionat per una redistribució de la població de la zona metropolitana de Girona, possiblement atrets pels serveis del poble, per la proximitat de la ciutat de Girona, per les comunicacions, ...".

"La piràmide poblacional de Celrà mostra relativament un nombrós grup de població adulta jove del gènere masculi, possiblement d'immigrants d'origen europeu i subsaharaià".

"Les previsions de creixement de Catalunya sembla que apunten que continuarà encara fins els voltants del 2015".

"El ritme de creixement de la població mundial s'anirà desaccelerant progressivament per la disminució del la mitjana de nombre de fills per dona en edat fèrtil, sobretot a expenses de la població del tercer món. Amb aquesta premisa, sembla que progressivament hi haurà una disminució de població laboralment activa i per tant tot apunta que ocasionarà una disminució del fluxe d'immigració cap a occident".

http://www.ce d.u ab.es/

http://www.ced.uab.es/publicacions/PapersPDF/Text183.pdf

http://www.ced.uab.es/publicacions/PapersPDF/Text171.pdf

http://www.ce d.uab.es/publicacions/PapersPDF/Text222.pdf

http://www.ced.uab.es/publicacions/PapersPDF/Text219.pdf

http://www.ced.u ab.es/publicacions/PapersPDF/Text190.pdf

http://www.ced.uab.es/publicacions/PapersPDF/Text205.pdf

http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/exemples_geografics.htm

h ttp://w ww.om nium.cat/articleViewPage.php?art_ID=2106

2006-12-06T13:04:00.001+01:00

Conferència sobre: "L'arquitectura modernista a les comarques de Girona"
Per Anna Albó i Riera, Arquitecta.

El Modernisme fou un corrent artístic desenvolupat a Catalunya entre finals del segle XIX i principis del segle XX, paral·lel a d'altres corrents que es desenvoluparen a la majoria de països d'Europa, i també a Amèrica, més o menys contemporàniament: L'Art Nouveau francès i belga, la Sezession austríaca, el Jugendstil alemany, l'Escola de Glasgow, l'Escola de Chicago, el Modernismo, a l'Espanya i ('Amèrica de llengua castellana, etc. Aquests corrents tenen tots una sèrie de característiques comunes que permeten associar-los, però alhora cadascun presenta uns trets propis i diferenciats.
El modernisme abasta la majoria de formes d'expressió artística: pintura, disseny gráfic, escultura, literatura, joieria...; pero ('arquitectura i tot el que la complementa, des d'escultura, fins a mobiliari i tots els aspectes de la decorado interior, formen un bloc que assolí una extraordinaria rellevància.
El centre del Modernisme arquitectònic es Barcelona. Des d'aquí el moviment s'estén a tot Catalunya i també a Mallorca, València o altres punts d'Espanya, sovint a través d'arquitectes catalans que reben encàrrecs en aquests llocs, o a través d'arquitectes que havien estudiat a Barcelona.
A Catalunya, el Modernisme adquireix una gran popularitat, que fa que, al costal dels grans arquitectes i les grans obres arquitectòniques, gran nombre d'arquitectes i mestres d'obres de tot el país adoptin aquest estil, ni que sigui barrejat amb d'altres estils o d'una manera superficial, com un "Modernisme de façana", o fins i tot, només com una sèrie de detalls decoratius -es el cas del trencadís ceràmic, que esdevingué extraordinàriament popular-. Així, el Modernisme arreía profundament a la societat catalana, de manera que es perllonga en el temps molt mes enllà del moment en qué els arquitectes d'avantguarda están ja plenament immergits en el Noucentisme, el corrent que el succeí.
Generalment s'accepta que l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, esdeveniment que expressa el dinamisme de la societat barcelonina d'aquell moment, es el tret de sortida del Modernisme. L'edifici que s'ha convertit en el mes representatiu d'aquest moment ha estat el restaurant de l'Exposició -l'actual museu de zoología-, de Lluís Doménech i Montaner, construít entre 1887 i 1888, i més conegut amb el nom de "Castell dels Tres Dragons". No es pot oblidar, pero, que Antoni Gaudí, entre 1883 i 1885 havia construít la Casa Vicens -projectada el 1878-; també entre 1883 i 1885, havia construít el Capricho, a Comillas; entre 1884 i 1887, els Pavellons i tanca de la finca Güell, i entre 1886 i 1890, el Palau Güell.
Cal dir també, que el Modernisme no apareix a Catalunya de cop, a partir de l'historicisme i l'eclecticisme neoclàssics o neogòtics -o neoromànics, neobizantins, neomudéjars o neoegipcis- precedents, sino que hi ha una serie d'arquitectures premodernistes, algunes de les quals s'han inclós en corrents com l'estil Renaixenxa o I'Esteticisme. Aquestes arquitectures van des de posicions molt properes a l'historicisme o l'eclecticisme pero amb algún tret que anuncia el que será el Modernisme, com l'església de les Saleses, de Joan Martorell, de 1882-1885, que es pot considerar d'un eclecticisme marcadament neogòtic, amb algún component neomudéjar, pero que incorpora un fort efecte cromàtic a partir d'una diversitat de materials deixats vistos amb el seu color natural; fins a obres que es consideren gairebé modernistes, com l'Arc de Triomf, de Josep Vilaseca - soci de Domènech i Montaner en llurs inícis professionals-, construít el 1888 com a entrada de l'Exposició, que a partir d'unes proporcions clàssiques i alguns elements ornamentals neomudéjars, destaca sobretot per l'ús del maó vist com a element dominant, combinat amb altres materials que potencien l'efecte policrom i amb una gran riquesa decorativa.

L'Editorial Montaner ¡ Simón - l'actual Fundació Antoni Tàpies -, que Domènech i Montaner havia construït el 1880, es considerada l'obra iniciadora d'un corrent ja clarament renovador, amb influencia de l'arquitectura europea del ferro, el vidre i el maó vist, que l'autor havia conegut de primera mà en un viatge per Alemanya que realitzà en acabar els estudis. Així, dones, la Casa Vicens i l'Editorial Montaner i Simón son les obres que marquen l'inici o precedent immediat del que serà el Modernisme.
En el sorgiment del Modernisme s'hi troben diversos factors:
- La creació de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 1875, que esdevindrà un nucli aglutinador dels arquitectes catalans, que fins llavors anaven a estudiar a Madrid. A Catalunya, fins llavors, només es podia obtenir el títol de mestre d'obres.
- El desenvolupament industrial de Catalunya, principal factor de l'aparició d'una potent burgesia que acabarà trobant en el Modernisme el medi idoni per a l'expressió del seu estatus social.
- El moment de gran creativitat i desenvolupament social que viu Catalunya en aquells moments, lligat amb el desenvolupament econòmic i les inquietuds culturals i polítiques del catalanisme. Es essencial en el Modernisme català -de manera semblant al que passa en alguns altres països, no pas en tots-, la seva estreta relació amb el catalanisme i amb el desig de reconstrucció nacional que s'estava desenvolupant llavors. No serà estrany que els arquitectes siguin també historiadors de l'arquitectura, polítics i que participin en els moviments culturals. Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch son els mes representatius en aquest sentit. Això es exactament el contrari del que passa en llocs com França, en què \'Art Nouveau es molt mes un moviment contestatari contra la societat establerta.
Pel que fa a les preocupacions al voltant de l'arquitectura en aquells moments, cal emmarcar el Modernisme plenament en el context europeu, que els arquitectes catalans coneixien be, a partir de llibres i revistes d'art i arquitectura o a través de viatges per diferents països:
- Hi ha un desig de trobar una arquitectura nova, una arquitectura que respongués al seu temps, ais nous materials i tècniques constructives, i les noves necessitats socials, superant els vells models del passat historicistes i eclèctics. Això es farà no pas contra el passat, sinó a partir del passat. En aquest sentit, es significatiu un article de Domènech i Montaner publicat a la revista La Renaixença, "En busca d'una arquitectura nacional", similar a d'altres escrits publicats en altres països i que responien a desitjos comuns.
- Cal fer esment també de la influencia d'Eugéne Viollet-le-Duc, i de John Ruskin i William Morris i el moviment de les Arts & Crafts, amb la reivindicació que fan de l'estructura i els aspectes constructius en l'arquitectura, de la recuperació de les artesanies, i del gòtic, com a veritable estil europeu, paradigma de la claredat estructural i del treball artesà integrat a l'arquitectura -el gòtic s'acosta a I' "obra d'art total" que seran els edificis modernistes-. En plena època de la industrialització apareix la necessitat de recuperar la qualitat material i de disseny de les artesanies, enfront de la banalitat dels objectes produïts industrialment.
- No es pot oblidar la influencia de l'art japonès, iniciada a partir de la intensificació dels contactes d'Europa amb el Japó, durant la segona meitat del segle XIX, que serà un component important en l'arquitectura modernista.
- Finalment, cal recordar que el modernisme no s'entén sense la referència al
Romanticisme.
El Modernisme es configurarà a partir de premisses aparentment contradictòries: desig de crear una arquitectura nova, integrada en els corrents europeus, i alhora de potenciar una arquitectura nacional; desig d'utilitzar els nous materials i tècniques -ferro, vidre-, i alhora de recuperar el treball artesanal.

D'altra banda, l'arquitectura del Modernisme coincideix amb la següent situació:
- El desenvolupament de l'urbanisme municipal: la redacció i desenvolupament de Plans d'Eixample en moltes ciutats, que estan creixent de forma considerable.
- Les obres de construcció de serveis i infrastructures i d'embelliment urbà: clavegueram, enllumenat, plantacions d'arbres, pavimentació de carrers i voreres.
- La generalització de la figura de l'arquitecte municipal, que sovint es qui elabora els Plans d'Eixample, s'ocupa de les infrastructures i obres d'urbanització, i construeix molts dels nous edificis públics o privats, i que per tant, deixa la seva empremta personal a la ciutat on treballa.
- El desenvolupament de tipologies d'edificis d'equipaments, d'habitatges o industrials: mercats, escoles, casinos, teatres, botigues, cases urbanes, cases d'estiueig, fabriques, escorxadors...Molts d'aquests edificis seran modernistes; segurament es pot parlar de diverses formes de Modernismes segons la funcionalitat de l'edifici -i segons la capacitat econòmica del client-.
En el Modernisme es distingeixen diversos corrents, etapes i influencies. Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) i Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) son els principals arquitectes modernistes catalans, cadascun amb un estil propi: un modernisme mes "racionalista" en el cas de Domènech i mes "expressionista" en el cas de Gaudí. Molts arquitectes estaran influïts per un o altre tipus de Modernisme. Mes tard, es popularitzarà \'Art Nouveau francès i belga i les seves formes decoratives s'afegiran ais edificis modernistes. Finalment, la Sezession i l'Escola de Glasgow tindran gran influencia en arquitectes una mica posteriors, i seran un dels components que portará cap al Noucentisme. En aquest punt cal citar un altre gran arquitecte modernista, Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Per últim, cal mencionar Josep Maria Jujol i Gibert, 1879-1949, amb una gran intuïció i imaginació en la manipulació dels materials i objectes.
Esquemàticament, el Modernisme català presenta les següents característiques:
- Importància del color, que s'aconsegueix amb estucats i esgrafiats, revestiments ceràmics i amb els materials deixats vistos.
- Expressivitat dels materials, a partir del seu color natural i textura i dels contrastos entre diferents materials: pedra, maó, fusta, ceràmica, ferro. Expressivitat de les solucions constructives i dels elements estructurals: arquitectura de maó o pedra vista, amb els detalls constructius curosament executats i deixats vistos, estructures metàl·liques vistes, etc.
- Gran riquesa decorativa aplicada a qualsevol element de l'edifici: esgrafiats; ceràmica, amb elements modelats i relleus, revestiments de rajoles i de trencadís; metalls, com el ferro forjat, la fosa o el llautó, entre altres; vitralls; decoració escultòrica en pedra o estuc modelat, etc.
- Decoració especialment floral i vegetal.
- Línies corbes, en coup de fouet, i formes corbes. Es troben formes d'aquest tipus ja des del primer moment, la qual cosa porta a pensar que s'originen a partir de la influencia del moviment de les Arts & Crafts, que ja n'utilitzava en disseny gràfic, mobiliari, etc.
- Retorn a una geometria mes marcada en el cas de la influencia de la Sezession o de l'Escola de Glasgow.
- Voluntat de creació d'obres d'art totals: l'arquitecte no s'ocupa només de "les parets" sinó també dels mes mínims detalls d'interiorisme, com baranes de balcons, manetes de porta, arrimadors, paviments, llums, mobiliari -per a això treballa en estreta col·laboració amb tota una sèrie d'artesans: escultors, pintors, ceramistes, serrallers, vitrallers, etc.
- Asimetria, moviment, volumetries complexes.
- Les arquitectures modernistes son, sobretot, arquitectures que provoquen emocions.

En el Modernisme son importants les influencies mudèjars i àrabs, a partir de les arquitectures d'aquests estils que es trobaven en moltes zones d'Espanya. Tot i que justament a Catalunya n'hi ha ben poca, cal recordar que fins el 1875, els arquitectes estudiaven a Madrid, on hi havia un gran interès per aquesta arquitectura. El Modernisme es sovint una reelaboració i una reinterpretació d'elements decoratius d'estils històrics: mudèjar, gòtic i barroc popular son potser els mes utilitzats, però no pas els únics. Cal mencionar la influencia japonesa en algunes obres. En el Modernisme també cal tenir en compte l’organització espacial i volumètrica, no es només un moviment decorativista. En aquests casos també es recorre a vegades a influencies bizantines o àrabs. Algunes de les característiques anteriors son compartides amb altres moviments europeus a l'entorn del modernisme, altres no tant.
Amb tot, el Modernisme no es l'únic estil de la seva època, conviu amb pervivéncies dels historicismes i eclecticismes. Sovint trobem edificis eclèctics amb elements modernistes. Mes sovint encara es produeix una fusió entre el neogòtic i el modernisme.
El Modernisme es una arquitectura d'individualitats, sovint per a clients privats amb gran capacitat econòmica, sovint amb una gran exuberància cromàtica i decorativa. Pels volts de 1906 sorgeix un moviment intel·lectual i artístic que propugna una tornada a l'equilibri i a la mesura, el Noucentisme, que es relaciona amb altres moviments que es produiran en altres països d'Europa, com ara el "retour a l'ordre" francès. Es un moviment molt lligat al catalanisme polític i preocupat per l’organització institucional i d'una estructura de país. La generació noucentista podrà treballar per a aconseguir aquests objectius en assolir el poder a la Diputació de Barcelona el 1907 i la Mancomunitat de Catalunya, a partir de 1914 (Cal tenir en compte que Espanya no pren part a la primera guerra mundial, al contrari, amb aquesta guerra, Catalunya viu un moment de bonança econòmica). A partir de 1911-12, el Noucentisme arriba a ['arquitectura: es retorna a l'esperit i a les formes clàssiques, a l'equilibri, a l'estaticitat, a una arquitectura mes apta per a esdevenir un "tipus" i per a la formació d'un teixit urbà, que no pas les peces individualitzades del modernisme. Això es nota sobretot amb la creació de la Mancomunitat, que comença a construir un seguit d'edificis públics: escoles, biblioteques, etc. Molts arquitectes modernistes esdevindran entre 1911 i 1917 arquitectes noucentistes, igual que abans els mateixos arquitectes havien estat historicistes i eclèctics. Hi haurà una forta reacció antimodernista. Tanmateix, el Modernisme continuarà al llarg dels anys 10 i 20 del segle XX, i mes enllà i tot, sigui perquè molts arquitectes no abandonen aquest llenguatge que es el seu, sigui pel retard amb que arriben els nous corrents ais llocs allunyats de Barcelona, sigui perquè s'ha convertit en un estil profundament arrelat. Aquest darrer Modernisme es sovint ple d’influències de la Sezession i de l'Escola de Glasgow i també recull elements del barroc català popular, seguint a Puig i Cadafalch. De tota manera, s'ha de dir també que el Noucentisme té diverses vessants i beu de diverses fonts i que l'anomenat Noucentisme de la primera generació, es un corrent que ^evoluciona a partir d'aquest Modernisme sezessionista, influït pel barroc popular i ('arquitectura tradicional. L'arquitecte gironí Rafael Masó i Valentí (1880-1935) exemplifica ¡precisament aquest pas. A partir d’influències gaudinianes, de la Sezession i de l'escola de Glasgow, desenvolupa un llenguatge propi i arriba a una síntesi molt personal, que el porta a l’elaboració aquest primer Noucentisme. A vegades s'apropa fins i tot al racionalisme, però no perd mai el gust per la decoració i el detall, el color, el tractament acurat dels materials, la potenciació de la seva expressivitat, el disseny de tots els elements dels seus edificis, i Fus de tècniques com el vitrall, la ceràmica o la forja.
\\ costat dels grans arquitectes modernistes n'hi ha molts d'altres. El Modernisme no es imita a Barcelona, com ja s'ha dit, sinó que el trobem a tot Catalunya: Reus, Terrassa, Sant Just Desvern, Canet de Mar o la Garriga en son exemples ja força coneguts. Però en general, el Modernisme es encara poc estudiat i menys conegut fora de Barcelona o de les obres de les grans figures situades en altres ciutats.

Pel que fa a les comarques de Girona, el Modernisme que s'hi troba es poc conegut, tanmateix h¡ ha una arquitectura modernista prou interessant. En primer lloc, cal destacar especialment la figura de Rafael Masó, l'arquitecte gironí mes important d'aquesta època, que exemplifica el pas del Modernisme al Noucentisme. En segon lloc, hi ha alguns exemples d'obres d'arquitectes reconeguts que treballaven a Barcelona. L'obra mes important d'aquest grup es la reforma d'una casa realitzada per Lluís Domènech i Montaner. També cal mencionar les obres de Joan Rubio i Bellver, col·laborador de Gaudí. I a continuació, algunes obres de Bonaventura Conill, Josep Goday o Josep Maria Pericas -els dos darrers es convertiren també en destacats exponents del Noucentisme-. En tercer lloc, trobem un seguit d'arquitectes vinculats especialment a una o algunes ciutats gironines; molts d'ells van ser arquitectes municipals d'aquestes ciutats i tot i no ser primeres figures -els clients tampoc no son l'alta burgesia de Barcelona, sinó la burgesia local o petits ajuntaments -, construirien una obra prou interessant, que mereix ser coneguda. Es el cas de Josep Azemar, Isidre Bosch, Enric Cata, General Guitart, Alfred Paluzie, Joan Roca i Pinet o Llorenç Ros i Costa.

http://www.art-nouveau-europa.net/CATALAN/TEXTS/textes/girona_ca.htm
http://www.babel.uab.es/cgi-bin/gateway?authority=1978-23380&conf=080000
http://www.salvemlesvalls.org/doc/021024mf.htm
http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S91731.htm
http://www.e-coac.org/prensa/e-coac_noticies/noticies+.asp?Id=13
http://www.iec.es/institucio/societats/SCGeografia/Scg9/Scg90/S91732.htm
http://www.iaeden.cat/

Divendres, 23 de Febrer 2007, a les 9 del vespre.

A la sala d'audiovisuals del Centre Cultural La Fàbrica de Celrà.

................................................................................................................................

2006-11-24T16:32:00.000+01:00

24 de novembre de 2006

Conferència sobre: "Darrers resultats de l'excavació del castell de Palagret" ,

per Ferran Codina, arqueòleg.

Director de diferents campanyes de l'excavació del castell de Palagret de Celrà. També ha co-dirigit l'excavació de la campanya 2006 del poblat ibèric d'Ullastret. Excavacions d'urgència a Bellcaire d'Empordà, a Port de la Selva. Comissiorat de múltiples exposicions en relació a les excavacions de la vil·la romana dels Ametllers de Tossa de Mar.

http://www.celra.cat/index.php?option=content&task=view&id=684 http://www.iebe.org/ http://www.bohigas.com/Noticies/Arqueolo/N150906.htm http://services.inist.fr/cgi-bin/public/views_doc http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=14878281 http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=680997
.

Resum de la conferència:

RESULTATS DE LES EXCAVACIONS REALITZADES AL CASTELL DE PALAGRET (CELRÀ) ENTRE ELS ANYS 2004 I 2005

Ferran Codina i Joaquim Grau

Introducció
Entre els anys 2004 i 2006 al castell de Palagret de Celrà s’hi han dut a terme tres campanyes d’excavació dels enderrocs del castell, tres camps de treball destinats a joves de 14 i 16 anys i una campanya de consolidació de les estructures exhumades.

Situació i descripció de l’entorn
El municipi de Celrà, amb una extensió de 2.014 hectàrees, està situat al nord-est de la comarca del Gironès, a 9 km. de la ciutat de Girona. Limita al nord amb el poble de Medinyà, al sud i a ponent amb la ciutat de Girona; mentre que a l’est ho fa amb els municipis de Bordils i Juià.

El terme de Celrà s’estén al nord per la plana al·luvial del riu Ter, i pel sud, s’endinsa en els darrers contraforts de les Gavarres. La zona de les Gavarres ocupa pràcticament la meitat sud del municipi, un total de 11,19 km². Dins les Gavarres septentrionals els accidents geogràfics més destacats són: el Congost (320 m), el Puig de Sant Miquel (394,7 m) i la muntanya dels Àngels (485 m.). Pel que fa a la xarxa hidrogràfica d’aquesta zona cal destacar les nombroses rieres i torrents que hi podem trobar i que vessen directament o indirectament al riu Ter.

El castell de Palagret es troba situat als contraforts septentrionals del massís de les Gavarres. A la vessant de llevant de la muntanya de les Planes (260m.), en el punt on el Torrent del Bou Vell s’uneix amb la Riera de Palagret. Des del castell es controlen dos camins que s’endinsen cap a l’interior de les Gavarres; un permet arribar al Santuari dels Àngels, l’altre a la muntanya de St. Miquel. Mirant cap al nord es domina tota la vall i plana regada per la riera de Palagret, afluent del riu Ter. El costat sud el castell està envoltat per la massa forestal i muntanyosa de les Gavarres.

Descripció del castell
El castell s’assenta directament sobre la roca mare a una alçada de 178 m.s.n.m. És un edifici de planta quadrada, lleugerament trapezoïdal. El costat nord mesura 25 m, l’est 21 m, el costat sud 22 m i l’oest 23 m. Les estructures més ben conservades es troben al costat nord on hi ha parets de més de 8 metres d’alçada. Als costats nord, est i oest es conserva el fossat del castell tallat a la roca. Al sud el desnivell natural del terreny fa innecessària aquesta defensa. En total tenim un perímetre de fossat que mesura 92 m de llargada i una amplada que varia entre els 5,5 i 6,5 m. Al costat de llevant del fossar hi ha una edificació de forma semicircular que mesura uns 260 m2.

Els murs del castell varien entre els 70 i 100 cm i estan fets de pissarra. La naturalesa d’aquestes roques és fràgil i molt trencadissa. La unió de les pedres és a base d’argamassa de calç i sorra bastant dolenta. Els murs que formen cantonades, obertures o contraforts tenen els angles o laterals rematats amb pedres calcàries ben escairades que els donen més solidesa.

Les excavacions han permès detectar tres fases constructives, aquestes, però, encara no es poden situar cronològicament.

Resultats de les diferents campanyes d’excavació

Sector 1
Es tracta de l’espai central del castell. Ara com ara, tal i com estan avançades les excavacions, pensem que es tractava d’un pati interior que servia d’accés a les diferents habitacions del cos central del castell.

Es va excavar l’enderroc que reomplia tot el sector 1. Estava format per blocs de pedra pissarra amb morter de calç desfet. Dins d’aquest enderroc es van localitzar una gran quantitat de carreus de calcària ben escairats i desbastats. Aquests blocs provenien del mur M-40 que s’havia esfondrat tombant-se cap al sud, a l’interior del sector 1.

Amb l’excavació del sector 1 es va posar al descobert la cara externa del mur M-40. Aquesta cara del mur està construïda amb grans carreus de calcària desbastats, idèntics als que van aparèixer entre l’enderroc. Aquest mur destaca per la seva particularitat constructiva, diferent a la que s’utilitza als altres murs. La seva factura és molt sòlida i el morter de calç és de bona qualitat. En aquest mur hi ha dues espitlleres i una porta adovellada d’arc de mig punt, OB-10. Aquesta porta presenta una alçada màxima de 2 m, amb 1 m de llum i dues fulles, tal i com ho demostren les dues pollegueres trobades a la part superior d’aquesta. Les pollegueres també són fetes amb pedra calcària. Entre el mur M-40 i el mur M-19 s’ha documentat una porta tapiada, Ob-11, que en un primer moment permetia comunicar el sector 1 amb el sector 12.

Un cop retirada la primera part de l’enderroc va començar a aparèixer l’escala que comunicava el sector 1 amb el pis que cobria el sector 15. Aquesta, feta de pedra pissarra, està malmesa per la caiguda del fragment de mur en el seu costat sud, tot i que es troba en un acceptable estat de conservació en els graons més baixos. Aquesta escala tapa la façana del mur M-40 tot i que sembla que el mur M-40 va ser construït amb posterioritat. L’escala mesura 4,7 m de llargada, 1,5 m d’amplada i 2,4 m d’alçada.

Al centre del sector 1 s’ha documentat un retall fet a la roca mare, del qual no en coneixem la seva profunditat ja que no s’ha excavat el seu interior. Creiem que hauria servit de cisterna. El retall, de planta quadrada, té una superfície de prop de 13 m².

A la banda de llevant del sector 1 s’ha pogut documentar l’existència d’un altre sector, el 16. Aquest, està delimitat per un pilar de planta quadrada, construït amb carreus de pedra calcària amb els angles externs bisellats, al qual s’hi adossen els murs M-42 i M-43.

Sector 6
Aquest sector es troba situat a l’angle nord-est del castell. És una habitació rectangular que mesura 9 metres de llargada per 3,5 metres d’amplada. Al sud del sector, entre els murs M-10 i M-9 hi ha una porta, Ob-4, que permetia l’accés al sector 7. En els murs M-2 i M-5 hi ha un seguit d’espitlleres que permetien la defensa d’aquesta part del castell.

Amb els camps de treball s’ha continuat excavant els enderrocs d’aquest àmbit del castell. S’ha arribat a excavar uns 60 cm de profunditat. Tot i que no s’ha arribat a excavar del tot, en aquest estrat s’han recuperat nombrosos fragments ceràmics que permeten datar l’abandó del castell.

Sector 7
Aquest sector correspon a un espai de circulació que fa la funció de distribució i d’accés a la zona interior del castell des de la zona situada més enllà del fossar, zona 3.

Durant el camp de treball de l’any 2004 es va excavar l’enderroc d’aquest sector posant al descobert una escala, Esc-1, i la porta d’accés al sector 7, Ob-12, que mesura 1,5 m de llum.

L’escala Esc-1 està formada per tres graons. Aquests estan construïts combinant retalls fets directament a la roca mare i l’ús de grans lloses de pissarra que omplen els espais allà on no hi ha la roca. Les mides dels graons són diferents i irregulars ja que s’adapten al terreny natural. Aquesta escala, en sentit ascendent va de l’est cap a l’oest, ocupa la meitat oest del sector 7 i mesura 1,6 m d’amplada i 2,75 m de llargada. La meitat est del sector és planer, pavimentat amb petites lloses de pissarra que es van trobar molt malmeses per l’enderroc del mateix edifici.

Sector 15
Aquest sector es troba situat a la banda nord del castell. Es tracta d’una gran habitació orientada est-oest que mesura 9,8 m de llargada per 4,5 m d’amplada.

En el seu interior es va excavar de manera parcial l’enderroc que la reomplia. Aquest estava format per blocs de pissarra, morter de calç desfet, grans plaques d’opus signinum de molt bona qualitat i blocs de pedra calcària sense desbastar. No es va arribar a excavar tot l’enderroc degut a la finalització del període d’excavació, sense poder, doncs, documentar el nivell de circulació. Les grans plaques d’opus signinum corresponien al nivell de circulació del pis superior. Els blocs de pedra calcària sense desbastar corresponien a peces de la volta de canó que cobria aquest sector.

Amb la documentació d’aquesta volta i la factura del mur M-40, descrit en l’apartat del sector 1, podem determinar que aquesta habitació pertany a la sala noble del castell construïda en una gran reforma que afectà a tot l’edifici, fase II. En la cara interna del mur M-17 es pot observar que aquest va ser buidat longitudinalment per poder-hi encaixar la base de la volta.

Estudi del material arqueològic
En el sector 6 l’excavació de la UE 1063, enderroc del sector, ha aportat un conjunt ceràmic remarcable. Està format per ceràmica decorada amb verd i morat (1%), blanc estannífer (6%), blau valencià (9%), blau i reflexos (1%), reflexos metàl·lics (1%), comuna oxidada (1%), reduïda de cuina (72%), ceràmica vidrada (8%) i comuna ibèrica (1%). Amb aquest conjunt ceràmic podem situar el moment d’abandó del castell a finals de la segona meitat del segle XV.

D’aquest mateix estrat es va recuperar una moneda. En aquest cas, però no hem estat els arqueòlegs que l’hem trobat si no un aficionat amb un detector de metalls. Ell mateix ens va donar la troballa i ens va situar allà on l’havia trobat. Si podem fer cas de les seves indicacions, aquesta moneda s’ha de situar dins l’estrat UE 1063. Es tracta d’un òbol billó quatern de coure emblanquit de Pere Primer el Catòlic i datada del 1213. En l’anvers hi ha la llegenda –PE-TR’-RE-:X:- i en el revers la llegenda: BARCINONA. El seu diàmetre és de 14 mm i el seu pes és de 0,61 gr.

Conclusions i contextualització històrica

Fase I
La primera construcció es caracteritza per una planta trapezoïdal formada pels murs M-1, M-17, M-20 i M-22, D’aquest moment s’han conservat els sectors 2, 3 i 14 i segurament ja hi hauria el retall de planta quadrada al centre del sector 1 i l’escala situada davant el mur M-40. En aquesta fase els murs tenen un metre d’amplada, tots ells de pissarra amb filades d’opus spicatum. Per les dimensions del castell i la seva forma trapezoïdal, dona la sensació que era una fortalesa que no necessitava una torre si no que tot ell en deuria fer la funció. Amb l’avenç de les excavacions es va configurant l’organització interna de l’edifici. Ara com ara dona la sensació que es tractaria d’una construcció amb una sala o pati central, amb habitacions al seu voltant. En aquesta fase l’accés al castell es feia pel costat de ponent a través dels sectors 13 i 12.

El document més antic que recull el topònim de Palagret data de l’any 922 i ho fa amb la forma Palacroto. Es tracta d’un document amb el qual Carles el Simple va confirmar i emparar tot allò que el Bisbe Hilerand va atorgar a l’Església de Girona a Celrà i Palagret. Després d’ell fou el Bisbe Guiu qui fins la seva mort, el 940, posseí el paratge de Palagret i part del de Celrà. En cap d’aquests documents, però, es fa referència a l’existència del castell. (Camps, 2004). El topònim més antic del castell, que és Palacroto, el podem dividir en dues partícules. La primera, pala, segons Coromines (Coromines, 1995, 124) fa referència a palau, castell o fortalesa i la segona, croto, és una declinació del mot llatí crotum (Du Cange 1954, 626-629). Aquest mot pot significar forat, fossa, llacuna, cova i que en francès ha donat el mot creux (forat), i el verb creuser (foradar). Al mateix temps crotum és un mot veí de crotta que ha derivat a grota (cova).

Pensem, doncs, que el nom del castell és un topònim descriptiu de la mateixa fortalesa. Si fos així significaria que el castell ja existiria amb anterioritat als documents més antics conservats. Tot i que tècnicament i constructivament les parts conservades del castell es poden atribuir al segle X, no descartem la possibilitat que una fortalesa més antiga hagués estat emplaçada en el lloc on avui hi tenim alçat el castell de Palagret. Aquesta suposició no la podem confirmar ni a través de la documentació ni a través de les excavacions arqueològiques ja que només s’han excavat nivells d’enderroc.

El castell de Palagret no és l’únic que hi ha documentat a Celrà, encara es conserven les edificacions de dos castells més; el castell de Celrà i El castell de Barbavella. A aquests tres castells hi hem de sumar el castell de Juià també situat en el límit entre les Gavarres i la plana. Entre castell i castell la distància que els separa no supera els dos quilòmetres. Tots quatre castells estan edificats al límit nord de les Gavarres. Situats sobre el curs d’un torrent o riera aquests castells controlen les planes que queden ben delimitades per la geografia de les Gavarres.

Aquests castells són els testimonis d’un sistema d’organització del territori caracteritzat per un hàbitat dispers anterior a la formació de les sagreres. Tots quatre castells estan relacionats amb l’antiguitat ja sigui a través del topònim o per la seva proximitat amb vil·les romanes.

Fase II
Es tracta d’una gran reforma integral que consisteix en la remodelació d’alguns sectors del primer recinte i en una gran ampliació pels costats de llevant i nord.

En aquesta fase situem la remodelació interna del castell amb la construcció del sector 15 amb una coberta feta a partir d’una volta de canó. Aquesta volta va fer necessària la construcció de dos potents contraforts, M-6 i M-16, per tal de contrarestar les forces que exercia vers l’exterior.

En el sector 1 es construeix el pilar i es crea el sector 16. En aquest moment també cal situar la remodelació del sector 2, el qual també va ser cobert amb volta de canó i el segon pis es va pavimentar amb opus signinum. Es van tapiar les dues portes que hi havia en aquest sector en la primera fase. El pis inferior del sector 2 estava completament aïllat. Durant l’excavació realitzada l’any 2003, entre l’enderroc del sector es va recuperar una placa de pedra calcària. Pensem que deuria fer la funció de tapadora i que deuria servir per tancar una obertura que comunicava el primer pis amb el segon.

A llevant del castell en aquesta fase es va construir una plataforma de 132 m², i al nord un corredor de 2 m d’amplada i 20 m de llargada, creant de nou els sectors 4, 5, 6, 7, 8 i 9. Aquesta ampliació es va completar amb la construcció d’una gran plataforma semicircular de 260 m² situada a llevant del fossar. Aquesta plataforma està tancada a llevant per un mur semicircular amb espitlleres que mesura 70 cm d’amplada i per ponent el seu límit correspon al fossar. La connexió entre aquesta zona i la resta de l’edifici es va fer mitjançant la construcció de dos murs que formaven una passera que salvava el desnivell del fossar.

En el mur M-1 es va obrir una porta d’arc de mig punt que permetia la comunicació entre els sectors 8 i 16. Pensem que en aquest moment l’accés es podia fer tant per llevant a través de la porta Ob-12 i el sector 7, com per ponent a través dels sectors 13, 12 i la porta Ob-11.

Fase III
D’aquesta darrera remodelació del castell només hem constatat dos elements arquitectònics. Un és la construcció del mur M-28 que delimita el sector 6 pel costat de ponent i que tapa una de les espitlleres del mur M-5, el qual pertany a la segona fase del castell. L’altre és el tapiat de la porta Ob-11 que en la segona fase permetia la comunicació entre els sectors 1 i 12. D’aquesta manera s’anul·lava l’accés al castell pel costat de ponent.

Constructivament podríem situar aquesta reforma en el segle XII, tot i així no tenim cap indici ni documental ni arqueològic que ens permetin assegurar-ho.

L’any 1347, Dalmau vescompte de Rocabertí, Capità General en tot el Bisbat de Girona, requerí a fra Galceran de Tallada i a Francesc Adroher, sotsveguer, perquè fessin fortificar els castells dels verals de la ciutat, i especialment el de Palagret, a causa de les companyies armades que romanien al Rosselló i hom esperava arribessin a Girona[1]. Tot i que aquest document fa referència a una reforma arquitectònica, ara com ara es fa difícil saber a quina de les fases de remodelació del castell correspon.

Els canvis sorgits en el món de la poliorcètica i l’innovació de les armes de foc varen fer del castell de Palagret una fortalesa innecessària. Segurament va deixar de complir una funcionalitat estratègica i de control d’un territori, i esdevenia poc útil continuar mantenint una fortificació que deuria ser molt costosa. Hem de tenir en compte, però, que els drets de la senyoria de Palagret continuaren en mans de la pabordia de Juny fins a la desamortització de Mendizábal el 1835 (Camps, 2004).

BIBLIOGRAFIA

CAMPS, L. 2004, Els castells i masos de Celrà. Taller d’Història de Celrà.

CODINA, F. 2004, La recuperació del castell de Palagret de Celrà (Gironès). Setenes jornades d’arqueologia de les comarques de Girona. vol II, 429-434.

CODINA, F. ; CAMPS, L. (2004) El castell de Palagret (Celrà, Gironès). Resultat de les primeres excavacions i de la recerca documental. Dins Sandra Pujadas (coord.) Actes del congrés “Els castells medievals a la mediterrània nord-occidental”. Celebrat a Arbúcies els dies 5,6 i 7 de març de 2003. Arbúcies. 523-532.

BOLÓS, J. 1991, Castell de Mabarrera. Catalunya Romànica V. El Gironès, la Selva i el Pla de l’Estany, Barcelona, 97

BOLÓS, J. HURTADO, V. 2000, Atlas del comtat de Girona (785-993), 35.

COROMINES, J. 1996, Palagret. Onomasticon Cataloniae, VI, Barcelona, 124.

DU CANGE 1954, Glossarium Mediae et Infimae latinitatis. II Band. Akademische Druck. U. Verlaggsanstalt. Graz. Austria 626-629.

MALLORQUÍ, E. 2002, L’època medieval. Història del Gironès, Girona.

SANZ, A. 1991, Castell de Celrà. Catalunya Romànica V. El Gironès, la Selva i el Pla de l’Estany, Barcelona, 95-96

[1] Arxiu Catedral de Girona: Pabordia del mes de juny, índex de capbreus i altres documents, anotació núm. 21

...........................................................................................................................................................

2006-09-26T21:22:00.001+02:00

19 de setembre de 2006

Visita guiada al castell Gala-Dalí de Púbol per la Sra. Montse Morales.

-----------------------------------------------------------------------------------

BUTLLETA D’ADMISSIÓ DE SOCI/SÒCIA DEL TALLER D’HISTÒRIA DE CELRÀ

Nom i cognoms: ..................................................................................

Adreça: ...................................................................................................

Codi Postal: ..............................................

Població: ....................................................

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA DE LA QUOTA D'ASSOCIACIÓ ( 8 € ANUALS ):

Entitat Bancària: ............................................................................

Oficina: ........................................................

Adreça: ........................................................

Titular : ................................................................................................

C/C o Llibreta (20 dígits): ................................................................

Podeu enviar les vostres butlletes al local del Taller d’Història de Celrà:
Carrer Ronda de Baix , 16 17460 - Celrà

2006-09-26T18:50:00.008+02:00

El Taller d'Història de Celrà és una associació que va néixer el 1993 i que té com a finalitat l'estudi i divulgació del passat històric del poble. Dins les seves activitats organitza periòdicament conferències de caire divulgatiu, exposicions fotogràfiques de temàtica local i també sortides culturals. El Taller d'Història de Celrà ha editat diverses monografies sobre la història local i col·laborat en diverses publicacions.

Monografies publicades:

LA GUERRA DEL FRANCÈS A CELRÀ: llibre publicat amb ocasió dels doscents anys del començament de la Guerra del Francès (1808-1914) que tracta de la influència que tingué l'esdeveniment en el poble de Celrà.
Els diferents setges que patí la ciutat de Girona per obra dels exèrcits napoleònics afectaren de forma significativa, per la seva proximitat geogràfica, la tranquil·la i quotidiana vida d'un poble pagès com el de Celrà de les primaríes del segle XIX.
Cercar amb quina intensitat i per quins fets s'esdevingué aquest trasbals és el que ha guiat en tot moment al seu autor, Artemi Rossell Ferrer.

Imatges de Celrà d'ahir i d'avui. Taller d'Història de Celrà .2006. Preu: 15 €. Itineraris virtuals pel poble de Celrà,
mitjançant fotografies comparatives del mateix lloc en diferents anys, per observar els canvis en la vila.

Els castells i masos de Celrà. Lluís Camps i Sagué. Taller d’Història de Celrà, 2004. Preu:12€. Estudi històric sobre els castells i les fortificacions medievals i els masos que tenien adscrits.

La Fàbrica Pagans de Celrà, 1902-2002. Josep Micaló i Perich. Taller d’Història de Celrà, 2002. Preu: 16€.Obra feta en commemoració del centenari de la fundació de la Fàbrica Pagans

Les mines de Celrà. Artemi Rossell Ferrer. Taller d’Història de Celrà, 2001. Preu: 8€.Llibre que ens mostra els vint-i-sis anys de vida de les mines de ferro de Celrà, des de l’inici de l’explotació, a finals del segle XIX, fins el seu tancament definitiu el 1918.

Educació i Ensenyament a Celrà. Lluís Camps i Sagué. Taller d’Història de Celrà, 1999. Preu: 9 €.Repàs històric sobre les escoles i els ensenyants des del s.XVII fins a l’actualitat

El Handbol a Celrà. 1954-1986. Ramon Argilaga i Miró. Taller d’Història de Celrà, 1997. Preu: 3 €.
Breu ressenya d’un esport que va marcar una època

El camp d’aviació de Celrà. 1936-1939. Artemi Rossell Ferrer. Taller d'Història de Celrà, 1996. Preu: 16 €. Monografia que explica la història de l’aeròdrom que va existir durant els anys de la Guerra Civil Espanyola.

Celrà en imatges. Records d'un segle. Diversos autors. Ajuntament de Celrà, 1995. Exhaurit.Recull d'imatges de la vida del poble durant el segle XX.

Col·laboració en:

monografia sobre "Celrà" dintre els Quaderns de la Revista de Girona
El llibre comença per una introducció al medi natural emmarcant geogràficament el municipi, segueix una estudi de l'evolució demogràfica, l'etimologia del nom i l'origen de l'escut, tot això abans de mostrar l'evolució històrica que comença per un primer capítol dedicat al poblament antic. Després d'explicar els orígens històrics centrats a l'època alt medieval, descriu els castells i cases fortes del terme.
Dedica un capítol a explicar els segles XIV i XV seguit d'un ampli estudi del temple parroquial, complementada amb les tradicions que envolten els patrons Sant Sixt i Sant Hou i un passeig per les ermites i capelles del terme municipal.
Tracta l'edat moderna (Segles XVI-XVIII), emmarcada entra el final remença i la guerra de successió, continuant amb un espai dedicat a la sèquia Vinyals i acabant amb la Guerra del Francés de 1808 a 1814.
Ja en el segle XIX explica la formació de la Sociedad de Socorros Mutuos de la Divina Pastora i dona una visió de les ocupacions tradicionals de la gent del poble.
No deixa de banda l'arqueologia industrial, centrada en les mines de ferro i la fàbrica Pagans, quina activitat fou prou significativa per motivar al poble en la creació dels Sindicats, Mútues i Entitats Recreatives, que també explica en un capítol específic.
En el terreny de l'entorn polític, explica les situacions del poble en la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i la Guerra Civil i Revolució, aturant-se en el Diari que va escriure Mn. Coll, rector de Celrà a l'any 1936 i el camp d'aviació que tenien les forces de la república dintre el terme. Acaba aquest espai amb l'explicació de la repressió franquista i la postguerra.
La última part la dedica a tractar separadament el nucli de Campdorà, les activitats de la parròquia, les escoles i l'ensenyament, l'associacionisme, els esports, la música, les sardanes i els aplecs, les festes i tradicions, les rajoleries, bòbiles i forns de calç, acabant amb el polígon industrial, la democràcia, les comunicacions i transports, l'urbanisme i finalment les cases i masies més representatives.
Signen com a autors del llibre Narcís Amich Raurich, Lluís Camps Sagué, Josep Micaló Perich, Montse Morales Palé, Artemi Rossell Ferrer i Núria Rossell Molar

..........................................................................................................................................